{"id":15499,"title":"Preface to Allan Sekula: Mining Section (Bureau des Mines)","dimensions":"","date_begin":null,"material":"","art_status_id":13,"legal_status_id":47,"category_id":25,"platform_id":1,"deleted":false,"asset_count":1,"stream_count":0,"collection":"","cached_tag_list":"Allan Sekula","publishing_process_id":1,"annotation":"","date_end":null,"reference":"","stream_count_app":10,"permalink":"preface-to-allan-sekula-mining-section-bureau-des-mines","description_ca":"\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eEl 2007, Grant Watson, llavors conservador del M HKA, va iniciar les primeres converses amb Sekula sobre un possible projecte per a Anvers en una visita a Kassel (Alemanya), on Sekula presentava \u003ci\u003eShipwreck and Workers\u003c/i\u003e (2005-2007) a Documenta 12. Per\u0026ograve; no va ser fins a la tardor del 2009 que el projecte va anar agafant forma fins a convertir-se en la primera instal\u0026middot;laci\u0026oacute; de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e a Anvers, comissariada per Watson. El fet que el M HKA produ\u0026iacute;s aquesta primera instal\u0026middot;laci\u0026oacute; de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e / \u003ci\u003eThe Docker\u0026#39;s Museum\u003c/i\u003e va afavorir que el museu es convert\u0026iacute;s en col\u0026middot;laborador natural del seu desenvolupament. Per sort, la instituci\u0026oacute; i l\u0026rsquo;artista van aconseguir trobar-se en un comprom\u0026iacute;s com\u0026uacute;.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eSekula es va interessar molt per Anvers, de la mateixa manera que ho havia fet amb altres ciutats portu\u0026agrave;ries com Barcelona i Los Angeles. El preocupava el dest\u0026iacute; de la localitat ve\u0026iuml;na de Doel, un p\u0026ograve;lder que lluitava per sobreviure a l\u0026rsquo;expansi\u0026oacute; del port, i es va implicar com a activista en la lluita per salvar els edificis modernistes i l\u0026rsquo;activitat de la Casa Internacional dels Mariners (International House for Seamen), aix\u0026iacute; com en els problemes mediambientals provocats per la central nuclear situada a la vora del riu Scheldt, molt a prop de la ciutat. El marc de refer\u0026egrave;ncia en qu\u0026egrave; es movia era social per\u0026ograve; tamb\u0026eacute; art\u0026iacute;stic, conscient com era de la rellev\u0026agrave;ncia internacional del panorama art\u0026iacute;stic belga. Podia haver-hi un lloc millor per incorporar-se a la tradici\u0026oacute; dels museus d\u0026rsquo;artista que el pa\u0026iacute;s del \u0026ldquo;Mus\u0026eacute;e des Aigles\u0026rdquo;, el \u0026quot;museu\u0026quot; definitiu creat per Marcel Broodthaers? Sekula feia temps que reflexionava sobre les possibilitats del format museu com a dispositiu art\u0026iacute;stic. Tenia una postura molt clara: havia de ser un antimuseu i un antiarxiu radical basat en el concepte d\u0026rsquo;\u0026quot;objecte d\u0026rsquo;inter\u0026egrave;s\u0026quot; i propulsat tant per una mirada incre\u0026iuml;blement atenta a les coses m\u0026eacute;s espec\u0026iacute;fiques com per una mirada m\u0026eacute;s hol\u0026iacute;stica, en la qual la figura de l\u0026rsquo;estibador encarn\u0026eacute;s una posici\u0026oacute; central, que serv\u0026iacute;s de vincle entre la terra i el mar, i tamb\u0026eacute; d\u0026rsquo;intermediari entre miners, mariners i treballadors de tota mena, en diferents temps i espais. Els dos plans de refer\u0026egrave;ncia \u0026mdash;el museu com a prove\u0026iuml;dor sostenible de serveis per al projecte art\u0026iacute;stic de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e i les reflexions urgents sobre els antimuseus i els antiarxius\u0026mdash; van coincidir en l\u0026rsquo;aspiraci\u0026oacute; compartida entre Sekula com a artista i el M HKA com a instituci\u0026oacute;, i aix\u0026iacute; va ser com \u003ci\u003eThe Dockers\u0026#39; Museum\u003c/i\u003e es va convertir en el projecte al qual Sekula va dedicar m\u0026eacute;s atenci\u0026oacute; els \u0026uacute;ltims anys de la seva vida. El di\u0026agrave;leg va portar a un acord s\u0026ograve;lid per\u0026ograve; impossible de traduir en un contracte legal coherent. Sekula i el M HKA van optar per una copropietat irresoluble que semblava oferir una possibilitat alternativa de cosa p\u0026uacute;blica, clarament fora del sistema mercantil. La instituci\u0026oacute; seria la propiet\u0026agrave;ria\u003cb\u003e \u003c/b\u003edels objectes i l\u0026rsquo;artista seria el propietari\u003cb\u003e \u003c/b\u003edel museu. En altres paraules, l\u0026rsquo;artista decidiria el contingut de l\u0026rsquo;obra i els elements que la conformarien\u003cb\u003e,\u003c/b\u003e la instituci\u0026oacute; funcionaria simplement com a base d\u0026rsquo;operacions per als objectes de l\u0026rsquo;obra, i el centre de documentaci\u0026oacute; registraria i posteriorment representaria cadascun dels moviments del desplegament del projecte. Les diverses seccions, modalitats d\u0026rsquo;exhibici\u0026oacute; i reptes que van sorgir al voltant de \u003ci\u003eThe Dockers\u0026#39; Museum\u003c/i\u003e es desenvoluparien al llarg dels anys, sempre a partir d\u0026rsquo;objectes comprats pr\u0026egrave;viament per la instituci\u0026oacute; en nom de l\u0026rsquo;artista o per l\u0026rsquo;artista en nom de la instituci\u0026oacute;. Aquest proc\u0026eacute;s requeria una interacci\u0026oacute; constant entre \u003cb\u003el\u0026rsquo;\u003c/b\u003eartista i el museu, que funcionava com una mena de centre log\u0026iacute;stic (enviant i recuperant objectes), centre de documentaci\u0026oacute; i tamb\u0026eacute; arxiu. Amb el temps, el di\u0026agrave;leg que inicialment es va produir entre Sekula i Bart De Baere, director del M HKA, es va ampliar a la resta de la instituci\u0026oacute; i la va involucrar\u003cb\u003e \u003c/b\u003een aquest projecte tan poc habitual d\u0026rsquo;un museu que \u0026eacute;s propietari d\u0026rsquo;objectes d\u0026rsquo;un museu que \u0026eacute;s\u003cb\u003e \u003c/b\u003epropietat d\u0026rsquo;un artista.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eAquesta din\u0026agrave;mica va permetre a Sekula concentrar-se en les possibilitats del projecte, que feia tant de temps que imaginava, i que va anar duent a terme de manera obsessiva els anys seg\u0026uuml;ents, mentre el seu estat de salut, malauradament, anava empitjorant. Al moment de la seva prematura mort, va deixar un gran projecte inacabat, i hi havia el perill que els seus interminables blocs de construcci\u0026oacute; acabessin al magatzem del museu en un garbuix irresoluble i aviat caiguessin en l\u0026rsquo;oblit. Per\u0026ograve;, gr\u0026agrave;cies a l\u0026rsquo;estructura que la KU Leuven i el M HKA havien anat consolidant, Sally Stein, amb l\u0026rsquo;ajuda de la galeria Christopher Grimes de Santa Monica i la Galerie Michel Rein de Brussel\u0026middot;les i Par\u0026iacute;s, va treballar generosament per crear les condicions que han propiciat l\u0026rsquo;actual projecte de recerca. Primer, tota la instal\u0026middot;laci\u0026oacute; de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e que acollia el M HKA va poder ser adquirida mitjan\u0026ccedil;ant un fons especial del govern flamenc per a obres d\u0026rsquo;especial rellev\u0026agrave;ncia, i es va crear un escenari per poder comen\u0026ccedil;ar a treballar. Despr\u0026eacute;s, el M HKA va adquirir \u003ci\u003eThe Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/i\u003e com a obra d\u0026rsquo;art, cosa que era contr\u0026agrave;ria a la idea inicial, per\u0026ograve; que va resultar la millor opci\u0026oacute; donades les circumst\u0026agrave;ncies. Aquestes intervencions, malgrat que importants, constitu\u0026iuml;en les condicions, no la soluci\u0026oacute; al repte que\u003cb\u003e \u003c/b\u003erealment es plantejava: com es podia transformar aquest projecte inacabat en una obra duradora, tangible i amb pres\u0026egrave;ncia p\u0026uacute;blica? Com es podia convertir \u003ci\u003eShip of Fools / The Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/i\u003e \u0026ndash;que havien vist la llum com a experi\u0026egrave;ncia\u0026ndash; en un projecte de futur, fidel a l\u0026rsquo;ethos d\u0026rsquo;Allan Sekula com a artista, i per tant m\u0026eacute;s \u0026quot;obert\u0026quot; que \u0026quot;fixat\u0026quot; o \u0026quot;consolidat\u0026quot; per sempre m\u0026eacute;s? L\u0026rsquo;actual presentaci\u0026oacute; d\u0026rsquo;objectes, que\u003cb\u003e \u003c/b\u003eaquest llibret\u003cb\u003e \u003c/b\u003eacompanya, vol\u003cb\u003e \u003c/b\u003eser un primer pas en aquest proc\u0026eacute;s.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eExtracte del \u0026quot;Prefaci\u0026quot; de Bart De Baere, Mieke Bleyen, Edwin Carels i Hilde Van Gelder a Nicola Setari i Hilde Van Gelder (eds.), \u003ci\u003eAllan Sekula Mining Section (\u003c/i\u003eBureau des Mines\u003ci\u003e). Collaborative Notes\u003c/i\u003e (Gante: AraMER, 2016), pp. 8-11.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003e(Translation to Catalan by Ernesto Rubio)\u003c/p\u003e\r\n","short_description_ca":"","description_it":null,"short_description_it":null,"cached_primary_asset_url":null,"cached_actor_names":null,"hide_from_json":false,"prev_platform_id":null,"description_uk":null,"short_description_uk":null,"description_tr":null,"short_description_tr":null,"mhka_works":false,"category":{"en":"Text","nl":"Tekst","fr":"Texte"},"poster_image":"https://s3.amazonaws.com/mhka_ensembles_production/assets/public/000/034/946/large/TEST.png?1487070973","poster_credits":null,"translations":[{"locale":"en","short_description":"","description":"\u003cp\u003eIn 2007, the earliest conversations with Sekula about a potential project for Antwerp were initiated by Grant Watson, then curator at M HKA, during a visit to Kassel, Germany, where Sekula presented his \u003cem\u003eShipwreck and Workers\u003c/em\u003e (2005-2007) at Documenta 12. However, it was only in the Fall of 2009 that the project took further shape, leading up to the first instalment of \u003cem\u003eShip of Fools\u003c/em\u003e in Antwerp, curated by Watson. The fact that M HKA produced this first instalment of \u003cem\u003eShip of Fools / The Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e made it an obvious partner in its further development. Fortunately, the institution and the artist managed to find each other in a joint commitment.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp\u003eSekula developed a great interest in Antwerp, as in other port cities such as Barcelona and Los Angeles. He was concerned about the fate of the nearby polder village of Doel, fighting for its survival against port expansion, and he engaged with the activism aimed at saving the modernist building and the continued operation of the International House for Seamen, as well as with the environmental issues associated with the nuclear power plants on the banks of the Scheldt River close to the city. His frame of reference was social but also artistic, being well aware of the specific international relevance of the Belgian art scene. Where else, indeed, should an artist actively join the tradition of artist\u0026rsquo;s museums than in the country of the \u0026ldquo;Mus\u0026eacute;e des Aigles,\u0026rdquo; the ultimate \u0026ldquo;museum\u0026rdquo; created by Marcel Broodthaers? Sekula had long reflected on the possibilities of the museum format as an artistic device. His own take on it was clear: it should be a radical anti-museum and anti-archive grounded in the notion of \u0026ldquo;\u003cem\u003eobject of interest\u003c/em\u003e\u0026rdquo; and propelled by both an incredible focus on specifics and a holistic vision \u0026mdash; one in which the figure of the docker embodied a pivotal position, serving as a link between land and sea, as well as an intermediary between miners and sailors and all other kinds of workers, then and now, here and there. Both planes of reference \u0026mdash; the museum as a sustainable service provider for the artistic project of \u003cem\u003eShip of Fools\u003c/em\u003e and urgent reflections on an anti- museum and an anti-archive \u0026mdash; met in the shared aspiration of Sekula as artist and M HKA as institution, and as such \u003cem\u003eThe Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e became Sekula\u0026rsquo;s main artistic focus during his last years. The dialog led to an agreement that was sound yet impossible to translate into a coherent legal contract. Sekula and M HKA opted for an irresolvable co-ownership that seemed to offer an alternative possibility of publicness, neatly outside of the commodity system. If the institution was to own the objects, the artist was to own the museum. In other words, the artist would decide on the work\u0026rsquo;s content and the items to be part of it, the institution would merely serve as the home base for the work\u0026rsquo;s objects, and the documentation center would capture and subsequently represent each and every new move in the project\u0026rsquo;s unfolding. The different sections, modes of display, and challenges involved in \u003cem\u003eThe Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e were to be developed over the years, always based on objects first bought by the institution on behalf of the artist or by the artist on behalf of the institution. This process called for constant interactions between artist and museum, the latter thereby serving as a kind of logistical center (shipping objects back and forth), a documentation center, as well as an archive. In due course, the ongoing dialog, which initially was one between Sekula and M HKA director Bart De Baere, widened, involving the whole institution in this unlikely project of a museum owning objects of a museum owned by an artist.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp\u003eThis very dynamic allowed Sekula to concentrate on the project\u0026rsquo;s long-imagined potential, which he did over the next years, obsessively, while at the same time, alas, his health condition continued to deteriorate. At the moment of his untimely death, he left behind a grand yet unfinished project, and there seemed to be a genuine risk that its countless building blocks would end up as irresolvable clutter in the museum\u0026rsquo;s storage and soon be forgotten altogether. However, reassured by a solid framework that was in the process of being set up by KU Leuven and M HKA, Sally Stein, with the assistance of Christopher Grimes Gallery in Santa Monica and Galerie Michel Rein in Brussels and Paris, generously worked to create the conditions enabling the present research project. First, the entire set of \u003cem\u003eShip of Fools\u003c/em\u003e that was hosted at M HKA could be acquired by a special Flemish government fund for key works, creating a basic setting. Next, M HKA acquired \u003cem\u003eThe Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e as a work of art, which was counter to the initial intent, but the best that could be done under the circumstances. These interventions, though important, were merely the conditions, not the solution to the real challenge posed: how to turn this unfinished undertaking into a lasting, tangible, publicly embedded work? How to translate \u003cem\u003eShip of Fools / The Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e \u0026mdash; which came into being as an experience \u0026mdash; into a future project, loyal to the ethos of Allan Sekula as an artist, and therefore \u0026ldquo;opened up\u0026rdquo; rather than forever \u0026ldquo;fixed\u0026rdquo; or \u0026ldquo;consolidated\u0026rdquo;? The current presentation of objects, accompanied by this booklet, is meant to be a first step in this process.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003chr /\u003e\r\n\u003cp\u003eExcerpt from Bart De Baere, Mieke Bleyen, Edwin Carels, and Hilde Van Gelder, \u0026ldquo;Preface,\u0026rdquo; in Nicola Setari and Hilde Van Gelder (eds), \u003cem\u003eAllan Sekula Mining Section (\u003c/em\u003eBureau des Mines\u003cem\u003e). Collaborative Notes\u003c/em\u003e (Ghent: AraMER, 2016): pp. 8-11.\u003c/p\u003e\r\n"},{"locale":"nl","short_description":"","description":"\u003cp\u003e[\u0026hellip;] In 2007 werden de eerste gesprekken met Sekula over een mogelijke project voor Antwerpen ge\u0026iuml;nitieerd door Grant Watson, toen curator in het M HKA \u0026ndash; tijdens een bezoek aan Kassel/Documenta 12, waar Sekula zijn \u003cem\u003eShipwreck and Workers\u003c/em\u003e (2005-2007) presenteerde. Het was echter pas in het najaar van 2009 dat het project vaste vorm kreeg, en wel in de aanloop naar de eerste opstelling van \u003cem\u003eShip of Fool\u003c/em\u003es in Antwerpen, met Watson als curator. Het feit dat M HKA deze eerste opstelling van \u003cem\u003eShip of Fools / The Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e verzorgde, maakte de instelling tot een voor de hand liggende partner in de verdere ontwikkeling. Gelukkig zijn het M HKA en de kunstenaar erin geslaagd elkaar te vinden in een gezamenlijke verbintenis.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp\u003eSekula begon zich sterk voor Antwerpen te interesseren, zoals hij zich interesseerde voor andere havensteden als Barcelona of Los Angeles. Hij was bezorgd over het lot van het nabijgelegen polderdorp Doel, dat vocht voor zijn overleven en tegen de havenuitbreiding,\u0026nbsp; zette zich samen met activisten in voor het redden van het modernistische gebouw \u0026eacute;n de activiteiten van het Internationaal Zeemanshuis, en was actief rond milieukwesties rond de kerncentrales langs de oevers van de Schelde. Zijn referentiekader was sociaal maar ook artistiek, aangezien hij goed op de hoogte was van de specifieke internationale relevantie van de Belgische kunstwereld. Inderdaad, waar anders zou een kunstenaar actief aanknopen bij de traditie van kunstenaarsmusea dan in het land van het \u0026#39;Mus\u0026eacute;e d\u0026#39;Art Moderne \u0026ndash; D\u0026eacute;partement des Aigles\u0026#39;, het ultieme, door Marcel Broodthaers gecre\u0026euml;erde \u0026#39;museum\u0026#39;? Sekula had al lang zitten nadenken over de mogelijkheden van het museum-format als artistiek instrument. Zijn eigen aanpak was duidelijk: het moest een radicaal anti-museum en anti-archief worden, geworteld in het begrip \u0026#39;objecten van belang\u0026#39; (\u003cem\u003eobjects of interest\u003c/em\u003e) en gedreven door een ongelooflijke aandacht voor detail maar ook door een holistische visie \u0026ndash; een waarin de figuur van de dokwerker een centrale positie inneemt als schakel tussen land en zee, maar ook als tussenpersoon tussen mijnwerkers en zeelui en allerlei andere soorten arbeiders, toen en nu, hier en daar. Beide referentieniveaus \u0026ndash; het museum als duurzame dienstverlener voor het artistiek project van \u003cem\u003eShip of Fools\u003c/em\u003e en urgente reflecties rond een anti-museum en een anti-archief \u0026ndash; ontmoetten elkaar in de gedeelde ambitie van Sekula als kunstenaar en M HKA als instelling, en als zodanig werd \u003cem\u003eThe Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e Sekula\u0026#39;s belangrijkste artistieke focus\u0026nbsp; tijdens de laatste jaren van zijn leven. De dialoog leidde tot een akkoord dat degelijk was maar onmogelijk vertaalbaar in een coherent wettelijk contract. Sekula en M HKA kozen voor een onoplosbaar mede-eigenaarschap dat een alternatieve mogelijkheid van openbaarheid leek te bieden, mooi buiten het warensysteem.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp\u003eDe instelling zou de objecten bezitten, de kunstenaar het museum. De kunstenaar zou met andere woorden beslissen over de inhoud van het werk en de zaken die er deel van zouden uitmaken en de instelling zou alleen maar dienen als thuisbasis voor de objecten van het werk. Het documentatiecentrum zou elke nieuwe stap in de ontplooiing van het project vastleggen en vervolgens tonen. De verschillende secties, tentoonstellingsvormen en uitdagingen van \u003cem\u003eThe \u003c/em\u003e\u003cem\u003eDockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e moesten in de loop der jaren ontwikkeld worden, en steeds gebaseerd zijn op objecten die de instelling had gekocht namens de kunstenaar of die de kunstenaar had gekocht namens de instelling. Dit proces vroeg om een constante interactie tussen kunstenaar en museum, waarbij dat laatste dienstdeed als een soort logistiek centrum (dat objecten heen en weer verscheepte), als documentatiecentrum, en als archief. Te zijner tijd verbreedde de onafgebroken dialoog, die er aanvankelijk \u0026eacute;\u0026eacute;n was tussen Sekula en M HKA-directeur Bart De Baere: de hele instelling werd betrokken bij dit onwaarschijnlijke project van een museum dat voorwerpen bezat van een museum dat eigendom was van een kunstenaar.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp\u003eDankzij die dynamiek kon Sekula zich concentreren op het potentieel van het project, zoals hij het al zo lang voor ogen had. Dat deed hij ook, obsessief, in de jaren die volgden, terwijl\u0026nbsp; zijn gezondheidstoestand tegelijkertijd, helaas, bleef verslechteren. Op het moment van zijn vroegtijdige dood liet hij een groots maar onvoltooid project na, en er leek een re\u0026euml;el risico te bestaan dat de talloze bouwstenen ervan zouden eindigen in de opslagplaats van het museum, als onoplosbare rommel, en al snel compleet vergeten zou zijn. Maar Sally Stein, gerustgesteld door een stevig kader dat net in de maak was \u0026ndash; de samenwerking tussen de KU Leuven en het M HKA \u0026ndash; werkte genereus aan het cre\u0026euml;ren van omstandigheden die het huidige onderzoeksproject mogelijk maken. Ze kreeg daarbij de hulp van Christopher Grimes Gallery in Santa Monica en Michel Rein in Brussel en Parijs.\u0026nbsp;\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp\u003eEerst werd de gehele set van \u003cem\u003eShip of Fools\u003c/em\u003e die in het M HKA onderdak vond, verworven via een speciaal fonds voor sleutelwerken van de Vlaamse overheid [\u0026#39;regeling-Sleutelwerken\u0026#39;], wat een goede vertrekbasis bood. Vervolgens verwierf M HKA \u003cem\u003eThe \u003c/em\u003e\u003cem\u003eDockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e als\u0026nbsp; kunstwerk, wat in strijd was met de aanvankelijke intentie maar \u0026ndash; onder de gegeven omstandigheden \u0026ndash; het beste wat men kon doen. Deze interventies, hoe belangrijk ook, waren slechts de condities, niet de oplossing, van de echte uitdaging die zich stelde : hoe deze onaffe onderneming omzetten in een blijvend, tastbaar, publiekelijk ingebed werk? Hoe \u003cem\u003eFools \u003c/em\u003e\u003cem\u003eShip of Fools / The Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/em\u003e \u0026ndash; dat ontstond als een ervaring \u0026ndash; vertalen in een toekomstig project, trouw aan het ethos van Allan Sekula als kunstenaar, en dus \u0026#39;opengezet\u0026#39; in plaats van voor eeuwig \u0026#39;vast\u0026#39; of \u0026#39;geconsolideerd\u0026#39;? De huidige presentatie van objecten is bedoeld als een eerste stap in dit proces.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003chr /\u003e\r\n\u003cp\u003eUittreksel uit Bart De Baere, Mieke Bleyen, Edwin Carels, en Hilde Van Gelder, \u0026ldquo;Preface,\u0026rdquo; in Nicola Setari en Hilde Van Gelder (eds), \u003cem\u003eAllan Sekula Mining Section (\u003c/em\u003eBureau des Mines\u003cem\u003e). Collaborative Notes\u003c/em\u003e (Ghent: AraMER, 2016): pp. 8-11. Vertaling door Steven Tallon.\u003c/p\u003e\r\n"},{"locale":"fr","short_description":"","description":""},{"locale":"ru","short_description":"","description":""},{"locale":"de","short_description":"","description":""},{"locale":"es","short_description":"","description":"\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eEn 2007, Grant Watson, conservador entonces del M HKA, inici\u0026oacute; las primeras conversaciones con Sekula acerca de un posible proyecto para Amberes durante una visita a Kassel, Alemania, donde Sekula presentaba \u003ci\u003eShipwreck and Workers\u003c/i\u003e (2005-2007) en Documenta 12. Sin embargo, hubo que esperar hasta el oto\u0026ntilde;o del 2009 para que el proyecto, comisariado por Watson, tomase forma y acabase convirti\u0026eacute;ndose en la primera instalaci\u0026oacute;n de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e en Amberes. La circunstancia de que el M HKA produjese esta primera instalaci\u0026oacute;n de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e / \u003ci\u003eThe Docker\u0026#39;s Museum \u003c/i\u003efavoreci\u0026oacute; que el museo se convirtiese en colaborador natural de su desarrollo posterior. Por suerte, la instituci\u0026oacute;n y el artista lograron alcanzar un compromiso conjunto.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eSekula se interes\u0026oacute; mucho por Amberes, de la misma manera que lo hab\u0026iacute;a hecho con otras ciudades portuarias como Barcelona y Los \u0026Aacute;ngeles. Le preocupaba el destino de la vecina localidad de Doel, un p\u0026oacute;lder que luchaba por sobrevivir ante la expansi\u0026oacute;n del puerto, y se implic\u0026oacute; como activista en la lucha por salvar el edificio modernista y las actividades de la Casa Internacional de Marineros (International House for Seamen), as\u0026iacute; como en los problemas medioambientales provocados por las centrales nucleares situadas a orillas del r\u0026iacute;o Scheldt, muy pr\u0026oacute;ximo a la ciudad. El marco de referencia en el que se mov\u0026iacute;a era social pero tambi\u0026eacute;n art\u0026iacute;stico, siendo bien consciente de la relevancia internacional del panorama art\u0026iacute;stico belga. \u0026iquest;Qu\u0026eacute; mejor sitio para unirse de forma activa a la tradici\u0026oacute;n de museos de artistas que en el pa\u0026iacute;s del \u0026ldquo;Mus\u0026eacute;e des Aigles\u0026rdquo;, el \u0026quot;museo\u0026quot; definitivo creado por Marcel Broodthaers? Sekula ven\u0026iacute;a reflexionando hac\u0026iacute;a tiempo acerca de las posibilidades del formato del museo como dispositivo art\u0026iacute;stico. Ten\u0026iacute;a una perspectiva muy clara: deb\u0026iacute;a ser un antimuseo y un antiarchivo radicales basados en el concepto de \u0026quot;objeto de inter\u0026eacute;s\u0026quot; y propulsados tanto por una mirada incre\u0026iacute;blemente atenta a las cosas m\u0026aacute;s espec\u0026iacute;ficas como por una mirada m\u0026aacute;s hol\u0026iacute;stica: una en la que la figura del estibador encarnase una posici\u0026oacute;n central, que sirviera de v\u0026iacute;nculo entre tierra y mar, y tambi\u0026eacute;n de intermediario entre mineros, marineros y todo tipo de trabajadores, en distintos tiempos y espacios. Ambos planos de referencia \u0026mdash;el museo como proveedor sostenible de servicios para el proyecto art\u0026iacute;stico de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e y las reflexiones urgentes sobre los antimuseos y los antiarchivos\u0026mdash; coincidieron en la aspiraci\u0026oacute;n compartida entre Sekula como artista y el M HKA como instituci\u0026oacute;n, y fue as\u0026iacute; como \u003ci\u003eThe Dockers\u0026#39; Museum\u003c/i\u003e se convirti\u0026oacute; en el proyecto al que Sekula dedic\u0026oacute; m\u0026aacute;s atenci\u0026oacute;n durante los \u0026uacute;ltimos a\u0026ntilde;os de su vida. El di\u0026aacute;logo condujo a un acuerdo s\u0026oacute;lido pero imposible de trasladar a un contrato legal coherente. Sekula y el M HKA optaron por una coautor\u0026iacute;a irresoluble que parec\u0026iacute;a ofrecer una posibilidad alternativa de lo p\u0026uacute;blico, de algo claramente alejado del sistema mercantil. Si la instituci\u0026oacute;n iba a poseer los objetos, el artista poseer\u0026iacute;a el museo. En otras palabras, el artista decidir\u0026iacute;a el contenido de la obra y los elementos que la conformar\u0026iacute;an; la instituci\u0026oacute;n servir\u0026iacute;a \u0026uacute;nicamente como base para los objetos de trabajo, y el centro de documentaci\u0026oacute;n registrar\u0026iacute;a cada uno de los movimientos del desarrollo del proyecto y a continuaci\u0026oacute;n los representar\u0026iacute;a. Las distintas secciones, modalidades de representaci\u0026oacute;n y desaf\u0026iacute;os que surgieron en torno al \u003ci\u003eDockers\u0026#39; Museum\u003c/i\u003e se desarrollar\u0026iacute;an a lo largo de los a\u0026ntilde;os, siempre a partir de objetos comprados previamente por la instituci\u0026oacute;n en nombre del artista o por el artista en nombre de la instituci\u0026oacute;n. Este proceso requer\u0026iacute;a una interacci\u0026oacute;n constante entre artista y museo, sirviendo este \u0026uacute;ltimo como una especie de centro log\u0026iacute;stico (enviando y recuperando objetos), centro de documentaci\u0026oacute;n y tambi\u0026eacute;n archivo. Con el tiempo, el di\u0026aacute;logo que se produjo inicialmente entre Sekula y Bart De Baere, director del M HKA, se ampli\u0026oacute; al resto de la instituci\u0026oacute;n e hizo que esta se implicara en este proyecto tan poco habitual de un museo que posee objetos de un museo propiedad de un artista.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eEsta din\u0026aacute;mica permiti\u0026oacute; a Sekula concentrarse en las posibilidades del proyecto que llevaba tiempo imaginando, y que fue llevando a cabo durante los siguientes a\u0026ntilde;os de forma obsesiva, si bien al mismo tiempo, y por desgracia, su estado de salud continuar\u0026iacute;a deterior\u0026aacute;ndose. En el momento de su prematura muerte, dej\u0026oacute; tras de s\u0026iacute; un gran proyecto inacabado, y se corr\u0026iacute;a el riesgo de que sus innumerables bloques de construcci\u0026oacute;n acabasen convertidos en un desbarajuste irresoluble en el almac\u0026eacute;n del museo y terminasen siendo pasto del olvido. Sin embargo, gracias a la estructura que la KU Leuven y el M HKA hab\u0026iacute;an ido consolidando, Sally Stein, con la ayuda de la galer\u0026iacute;a Christopher Grimes de Santa M\u0026oacute;nica y la Galerie Michel Rein de Bruselas y Par\u0026iacute;s, trabaj\u0026oacute; de forma generosa para crear las condiciones que han propiciado el actual proyecto de investigaci\u0026oacute;n. Primero, toda la instalaci\u0026oacute;n de \u003ci\u003eShip of Fools\u003c/i\u003e que acogi\u0026oacute; el M HKA pudo ser adquirida a trav\u0026eacute;s de un fondo especial del gobierno flamenco para obras de especial relevancia, con lo que se pudo crear un escenario sobre el que empezar a trabajar. A continuaci\u0026oacute;n, el M HKA adquiri\u0026oacute; \u003ci\u003eThe Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/i\u003e como si de una obra de arte se tratase, algo contrario a la idea inicial, pero la mejor opci\u0026oacute;n a la que se pod\u0026iacute;a llegar dadas las circunstancias. Estas intervenciones, aunque importantes, aportaron solo las condiciones, no la soluci\u0026oacute;n al verdadero desaf\u0026iacute;o que se planteaba: \u0026iquest;c\u0026oacute;mo transformar este proyecto inacabado en una obra duradera, tangible y capaz de tener una presencia p\u0026uacute;blica? \u0026iquest;C\u0026oacute;mo convertir \u003ci\u003eShip of Fools / The Dockers\u0026rsquo; Museum\u003c/i\u003e \u0026mdash;que vieron la luz como experiencia\u0026mdash; en un proyecto de futuro, fiel al ethos de Allan Sekula como artista, y por consiguiente m\u0026aacute;s \u0026quot;abierto\u0026quot; que \u0026quot;fijado\u0026quot; o \u0026quot;consolidado\u0026quot; para siempre? La actual presentaci\u0026oacute;n de objetos, a los que acompa\u0026ntilde;a este cuadernillo, tienen como objetivo ser un primer paso en ese proceso.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003e\u0026nbsp;\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003eExtracto del \u0026quot;Prefacio\u0026quot; de Bart De Baere, Mieke Bleyen, Edwin Carels y Hilde Van Gelder, en \u003ci\u003eAllan Sekula Mining Section (\u003c/i\u003eBureau des Mines\u003ci\u003e), \u003c/i\u003eNicola Setari y Hilde Van Gelder (eds)\u003ci\u003e. Collaborative Notes\u003c/i\u003e (Gante: AraMER, 2016): pp. 8-11.\u003c/p\u003e\r\n\r\n\u003cp style=\"text-align: justify;\"\u003e(Translation to Spanish by Ernesto Rubio)\u003c/p\u003e\r\n"},{"locale":"el","short_description":"","description":""}],"actors":[]}